5/06/04

Vª MARXA CICLOTURISTA "LA BONAIGUA"

Aquí tenim la crònica d'aquesta marxa tan coneguda pels cicloturistes, que va tindre lloc a La Pobla de Segur amb un temps magnífic per a la pràctica del ciclisme. La sortida es va donar al voltant de 2/4 de 8 del matí, i el recorregut que es va haver de recòrrer va ser el següent:

La marxa sortia a l'avinguda Catalunya  de La Pobla, i aviat enfilarem la carretera cap a Senterada, per pocs quilòmetres després pujar el Port de Perbes. Després del seu descens, ràpidament comença la pujada fins al Túnel de Vielha. Per passar el túnel es van fer grups per garantir la nostra seguretat, alhora que feia patir els nostres contadors de velocitat degut a la gran velocitat que s'assoleix baixant-lo. Poc després de sortir de Vielha, inici del port més important de la jornada i que dona nom a la cursa, la Bonaigua. Més de 20 quilòmetres de carretera cap dalt d'aquelles que agafen les rodes amb una força que als ciclistes ens sembla brutal. A dalt, gran avituallament i un pensament al cap, "hem pujat tot i ara ens fa falta que l'aire no ens faci mal fins l'arribada". I sembla que Déu ens va sentir perque, contrariament a l'habitual, l'aire va ajudar els ciclistes fins la Pobla en un terreny de baixada i pla cap a la meta.

El perfil dels ports era el següent:

A l'arribada, servei de dutxes i masatges per a tots els corredors, a més de l'obsequi d'un maillot conmemoratiu i diploma amb el temps realitzat. L'organització ens va preparar un agraït dinar amb pasta i pollastre.

Per acabar fer un incís important: aquesta ha sigut la prova més exitosa de l'any en quant a representació del club. Molts vam ser els que vam matinar per acompanyar els nostres amics del Sprint Ciclo Club Pobla, alhora que lluíem el nostre maillot amb orgull com un dels clubs més nombrosos. Participants del club: Jordi Vidal, Jose Carlos Juárez, Josep María Castet, Antonio Molina, Josep Lluís Jiménez, Marcel Aboy, Bernardo López, Antonio Jimenez, Héctor Contreras i Sergio Lázaro i algun més que s'escapa a la memòria...

Espero que això es repeteixi moltes vegades