Anar a la nota de premsa de la Marxa >

El proppassat 25 de setembre es va celebrar la XXI edició de la Marxa Cicloturista “Terres de Lleida”, organitzada pel nostre club.

Per cinquena vegada consecutiva la nostra marxa ha estat present en la Xallenge de la Federació Catalana, la qual cosa ens omple de satisfacció i d'orgull, però així mateix ens exigeix una dosi extra de responsabilitat. Si bé és cert que la nostra marxa ha substituït l’organitzada per altres companys que per diferents raons no l’han pogut tirar endavant, sembla que en els últims anys hem donat motius més que suficients perquè els responsables de la Federació confiïn en nosaltres a l’hora de confeccionar el seu calendari.

Preparats, llestos i ja!. Imatges de l'inici de la marxa

La jornada va transcórrer amb normalitat i els horaris previstos es van complir. Val a dir, però, que en el primer sector vam haver de córrer una mica més del compte. Un malentès va fer que els Mossos encarregats de controlar el trànsit arribessin un pèl tard, i per tal d’arribar a Balaguer segons les previsions la velocitat del primer sector es va haver d’incrementar una mica, provocant en els menys preparats un considerable i lògic malestar. Malgrat el retard en el pas per Balaguer el personal de seguretat, policia municipal i protecció civil, ens esperà de manera admirable i va convertir el pas per la capital de la Noguera en una festa.

En ruta. Imatges des del cotxe de direcció de la cursa

Després d’un molt disputat tram de bandera verda en la pujada a Vilanova de la Sal, on els més forts van gaudir com canalla donant-se pals increïbles i demostrant una força bestial, i els menys forts van renegar una mica, maleint els organitzadors per fer-los passar per unes rampes exagerades, el grup, bastant compacte, va arribar a la població d’Os de Balaguer, on un espectacular esmorzar serví per comentar la jugada i compartir amb altres companys taula i riures.

Bandera verda. Primer, segon i tercer classificats

Aquí vam viure un dels pitjors moments de la marxa, en assabentar-nos que dos companys de Tarragona i un de Barcelona s'havien perduts; pel que sembla, a l’alçada de Menàrguens ja s’havien endarrerit bastant sense que se n'adonés ningú, i en arribar a la cruïlla de Gerb van anar cap a Camarasa. El personal habilitat de control, en veure el cotxe escombra i després d’esperar 5 minuts, havia marxat i, és clar, en no conèixer el camí els companys van equivocar-se, tot i que al carnet de ruta figurava ben especificat el recorregut.

És una taca fosca en la nostra organització, hem de demanar disculpes i assumir la greu errada, però sobretot hem de fer tot el que calgui perquè no torni a succeir mai més.

L'esmorçar a Os de Balaguer

Per sort, al final els ciclistes van aparèixer abans de començar el segon sector; els que anaven pitjor van acabar la marxa al cotxe i els altres no van tenir problemes per esmorzar i continuar. Però n'hem après, en prenem nota i tornem a demanar disculpes als ciclistes afectats.

El segon sector va resultar molt ràpid, com havíem previst. A la baixada fins a Balaguer el grup es va estirar considerablement, per evitar formar taps que poden acabar en accidents i per donar una mica de llibertat a tots els qui volen gaudir d’un descens força simpàtic. Aquesta vegada vam arribar a Balaguer una mica endarrerits per causa del tema abans esmentat, però un altre cop les autoritats de Balaguer ens van posar les coses molt senzilles (hem d’agrair l’esforç fet pels membres de Protecció Civil de Balaguer; nois, heu estat fantàstics!) i, malgrat aquells 10 minutets de marge, tot va rutllar força bé.

Reagrupament al Convent de les Avellanes

I d’aquesta manera vam afrontar les darreres dificultats. Cal mencionar que un accident afortunadament sense gaire importància (s’ha d'anar amb mil ulls) va enterbolir aquest tram que en teoria havia de ser còmode fins arribar al desviament d’Albesa, on teníem previst tornar a córrer una mica, precisament per tal d'evitar accidents, a causa de l'estat cada dia pitjor del ferm de la carretera. Al final, però, tothom va fer cap a l'avituallament de la Portella i, després d’un beure, tot es veu una mica millor.

Des d'aquí i fins a l’arribada a Lleida tots vam anar juntets. Les set rotondes que ens esperaven van fer que s’imposés la prudència i, malgrat que molts volguessin córrer una mica més, puix que les previsions de temps ens acompanyaven i la Guàrdia Urbana de Lleida ho tenia tot preparat per a l’hora acordada, no calia forçar el ritme i valia la pena ajudar els qui durant tot el dia havien patit de valent. Al final una mitjana de 27,3 km/h dóna fe del ritme al qual va circular una marxa denominada ciclo-turista; de ben segur que molts dels participants en les seves sortides habituals no arriben a aquesta velocitat. Però també és segur que molts d'altres, als qui demanem comprensió (tot i que sabem que els en sobra), haurien agraït una mica més de "canya".

Tot comentant la jugada i esperant a la resta dels companys .

Agraïm a tots els participants la seva presència, esperem que ho hagin passat bé, prometem aprendre de les errades i procurarem evitar que es tornin a produir. Agraïm la presència dels Mossos d’Esquadra, malgrat que sempre en reneguem: el seu ajut i la seva professionalitat són imprescindibles per al correcte desenvolupament d’una activitat com aquesta; dels Bombers d’Almenar només podem dir que són fantàstics; per a l'Ajuntament de Balaguer tot ha de ser paraules d’elogi i gratitud, i a l'Ajuntament d’Os de Balaguer hem de mostrar el nostre respecte i valorar com es mereix el seu esforç envers la nostra marxa.

Que no dubti ningú que aquesta marxa, sense els socis del Club Ciclista Terraferma, seria impossible: la seva dedicació, el sacrifici de deixar la bici i consagrar unes hores als altres, no té preu. I sobretot cal mencionar la tasca brutal, lletja i fosca d’en Francesc Rubiella, director executiu de la marxa; d’en Txetxu Fernández, responsable de circulació, i de l'Ángel Martínez, cap d’intendència. Però no us quedeu només amb aquests noms; reiterem que, sense les més de 50 persones que hi treballen, aquest dia res no sortiria igual.

 

Tornar a l'índex de  notícies >