L'ESPERIT DE CLUB
Us explicaré una
historia que he escoltat.
Tenia afició a
l'esport i pel que sigui em vaig inclinar per la bici, encara que
ja era coneixedor de que no era precisament un esport fàcil ni
descansat, es mes, al contrari, tenia una aurèola de mítica
dificultat i pot ser això em va inclinar a desafiar els meus
límits i superar-los si això era possible.
Com la majoria
tinc una certa tendència associativa, i després d'un temps de
sortides sol o com a molt amb un parell de bons amics, em vaig
apuntar al primer Club Ciclista del que tenia referències.
Y per fi un
diumenge de bon matí, amb tota la meva il·lusió, em vaig presentar
al lloc de reunió convingut i amb el meu flamant maillot nou. En
pocs minuts vaig assimilar alguns conceptes nous per a mi:
Als 500 m. "anava
amb el ganxo ", al quilòmetre "feia la goma ", i per fi
als tres quilòmetres "em vaig despenjar " y, encara que
vaig continuar pel meu compte el recorregut previst, ja no vaig
tornar a veure al grup en tot el dia. En realitat no els vaig
tornar a veure fins a bastants dies després, quan em vaig creuar
amb ells per la carretera, jo anava sol, clar. Havien aconseguit
traurem de cop les ganes de rodar en grup i pertànyer a un Club.
Podria haver
estat el final de la meva carrera com a "globero ", però el
destí va voler que un dia, tornant d'una de les meves excursions
en solitari, em trobés amb uns ciclistes vestits de taronja. De
semàfor en semàfor em van estar parlant del seu CLUB, amb
majúscules, i ens vam separar, jo convençut de provar-ho i ells
amb una invitació cordial per al proper diumenge.
Dit i fet, em
vaig presentar un rato abans, tant els que ja hi eren com els que
van arribar després em van acollir obertament i molt amigablement.
Em van explicar que hi havia varis grups en funció de l'edat,
filosofia, capacitat i ganes de patir, A, B, C, F (femení), una
secció de joves que competien, secció de MTB, i que el camp no
estava en absolut tancat.
A mes a mes vaig
saber que es feien activitats d'índole social y recreativa per
vincular en lo possible l'àmbit familiar, trobades, excursions
col·lectives, dinars socials, etc., jo no sabia qui eren en aquell
moment, però segur que hi havia entre aquells companys un grup
petit de persones dedicant el seu temps, dedicació il·lusió i
esforç en tirar endavant l'empresa, es a dir de treballant per pur
amor al CLUB
Després de
comentar per damunt el meu nivell, em van aconsellar que sortís
amb el grup C, que es que mes es podia aproximar al meu estat de
forma i la meva filosofia. No mes sortir hem vaig adonar que allò
no tenia res a veure amb la meva lamentable experiència anterior.
Aquell grup anava
sempre pendent de no perdre a cap company, que ningú es quedés mai
sol, i havia un coordinador designat pel grup que era l'encarregat
de posar ordre i seny, acompanyat i ajudat d'un bon nombre de
veterans que em van ensenyar rapidament a “anar a roda ”,
fer bé “un relleu ”, anar “en paral·lel ” i amb
seguretat, tot això envoltat d'un ambient d'alegria, de conya
diria jo, que feia gaire be imperceptible l'esforç.
Això no vol dir
que alguns amb ganes de fotre’s canya, i entre nosaltres, guanyar
punts per anar amb el grup se superior nivell, s'escapessin en “grupeta
”; ja ens trobaríem a dalt del cim o bé al bar a l'hora
d'esmorzar. La decisió d'anar en un o altre subgrup era personal,
però l'important es que ningú mai es quedava sol, i que en cas
d'avaria o problemes físics sempre tindries ajuda per
solucionar-ho o al menys arribar a casa.
Definitivament
¡¡ Havia trobat el meu CLUB ¡! , així que al dilluns següent
vaig a anar a comprar el meu maillot taronja, que escarmentat de
l'anterior experiència encara no tenía, i des de les hores el
porto amb tot orgull i em considero afortunat de gaudir de
l'amistat i la bona relació d'uns companys extraordinaris.
Posteriorment, ja
molt mes il·lusionat amb la meva experiència ciclista, i gaire bé
sense adonar-me'n, mes a mes, any rera any, em vaig anar embarcant
en aventures mes agosarades, marxes de curta i llarga distància,
xanllenge, excursions als Pirineus per pujar ports mítics, es a
dir, aventures que mai a la meva vida m'hagués pensat ni
plantejar-me. .
¿Quina es la
diferencia fonamental entre les dos concepcions de Club,
independentment del seu nombre de membres?. A la meva manera de
veure son dos:
La primera es
tenir el sentiment de CLUB y no simplement un grup d'amiguets
que surten i pedalen junts, per fer això no cal cap club.
La segona es
comptar amb un petit grup de persones que siguin capaços
d'oferir el seu temps i dedicació a dins i a fora de la carretera,
adquirint responsabilitats, donant coherència i ordre al
sistema, miran’t pel futur i bé col·lectius, i naturalment
comptar amb alguns amb dots suficients com per a aglutinar al grup
i, si cal, cridar a l'ordre al que en determinats moments es
desmarxa o pren iniciatives incompatibles amb el bé col·lectiu,
això no es fàcil, però jo l'he trobat....
Si, vaig trobar
un CLUB en el que no es important la teva professió, ni el
material que portes, ni la teva situació econòmica ni social,
l'únic important es la teva persona i el teu comportament vers als
demés, aquest CLUB es diu CLUB CICLISTA TERRAFERMA, aixì el
veig i aixì el vull seguir veient.
Una abraçada.
