|
LA BICICLETA:
TAMBÉ UN MITJÀ DE TRANSPORT URBÀ
Benvolguts companys,
especialment els de la Junta Directiva del Club:
La present és per a
fer-vos una proposta de reflexió sobre la millora de les condicions
d’ús i circulació de la bicicleta com a mitjà de transport urbà a la
ciutat de Lleida, amb l’objectiu de que es reculli a les ordenances
municipals.
-Quina normativa
municipal existeix sobre la circulació de bicicletes?
Ara per ara, segons he pogut esbrinar, al
Butlletí Oficial de la Província (BOP) núm. 26, de 23 de febrer de
2006, només se’n fa una petita referència al CAPÍTOL 7 (Carrils
reservats, carril bicicleta), Article 28 (pàg. 29) de l’apartat III.
NORMES GENERALS DE CIRCULACIÓ i a l’apartat VIII. CIRCULACIÓ DE
VEHICLES DE DUES RODES, Article 59 (pàgs. 34 i 35).
En aquestes referències es dóna com a
norma que les bicicletes han de circular pel carril bicicleta, si
n’hi ha, o per la calçada;
també “pels parcs públics i passeigs
centrals o altres zones autoritzades”.
Es deixa ben clar en aquestes
ordenances, que la bicicleta està considerada només com un objecte
de lleure.
-Quins avantatges
presenta el desplaçament urbà en bicicleta?
Però la situació ha anat canviant, de tal
manera que a l’actualitat (i de ben segur molt més en un futur
immediat) la bicicleta és també un mitjà de transport per als
desplaçaments urbans que
proporciona beneficis reconeguts per tothom:
-és un
mitjà de transport net,
-és un
mitjà de transport ràpid (no tant per la velocitat, sinó pel temps
que s’estalvia en cercar aparcament),
-és un
mitjà de transport barat, ara per ara,
-el cost de la
bicicleta s’amortitza en poc temps,
-és 7 vegades menys
cansat que fer el mateix trajecte a peu.
-Qui són i
qui seran cada cop més els usuaris de la bicicleta com a transport
urbà ?
Fruit de la més simple observació, ara
estudiants sobretot.
Però també professionals que s’adonen
dels avantatges suara esmentats i que no veuen en el mono de
treball, en la corbata o en el seu càrrec o funció un impediment per
a desplaçar-se en bicicleta.
En un futur proper, el concepte de
bicicleta com a transport urbà habitual serà una realitat.
També a la nostra ciutat.
Per altra banda, els polítics reconeixen que
s’ha de millorar la fuïdesa de la circulació urbana i s’ha de
disminuir els nivells d’emissions de gasos tòxics.
La bicicleta és un bon recurs per a
millorar, que no per a sol·lucionar, aquests problemes.
-Quins problemes
tenim actualment els usuaris de la bicicleta com a mitjà de
transport urbà?
·
La sensació
d’inseguretat quan circulem pel carril-bici:
-perquè està brut:
pedres, vidres, etc.
-perquè està
ocupat : per vehicles de càrrega, per contenidors d’escombraries.
-perquè el copilot
t’obre la porta en el moment que passes en bicicleta.
-perquè
et surt un vehicle d’un carrer perpendicular i no et veu a causa
dels cotxes aparcats.
-perquè els vianants
s’hi passegen quan el carril-bici ocupa la part exterior de la
vorera, o el creuen d’ “oïda”, sense mirar.
-perquè s’ha de
circular per la calçada per anar d’un tram de carril-bici a un
altre.
·
La sensació
d’inseguretat quan circulem per la calçada:
-perquè
pocs vehicles respecten les distàncies,
-perquè
alguns vehicles no respecten les preferències de pas,
-perquè
alguns vehicles no respecten les velocitats respecte de la bicicleta.
·
La sensació
d’il·legalitat quan, per seguretat, en lloc de circular per la
calçada circulem per una vorera per ampla que sigui.
·
La manca d’una
xarxa de carrils –bici que garanteixi l’accés a qualsevol punt de la
ciutat.
-Com augmentar els
trams de carril-bici i interconnectar-los?
Estic segur que en el moment que els polítics
donin ordres als tècnics de l’ajuntament competents en la matèria,
no els costarà massa trobar sol·lucions que no siguin excessivament
costoses, ni en inversió econòmica ni en temps.
La meva aportació és la següent:
aprofitar la part més exterior de les
voreres que tinguin una amplada suficient per a permetre
l’existència de carril bici, i pintar-les amb la senyalització
corresponent (tal com s’ha fet en alguns trams).
Si no és imprescindible, no s’hauria de
prendre calçada al trànsit.
Crec que és més fàcil i menys perillosa
la convivència entre usuaris de la bicicleta i peatons que entre
aquells i conductors.
Aquí hi correspon un estudi generós del
mapa dels carrers de Lleida.
Finalment, un cop
connectada la xarxa de carril-bici, sigui per damunt de la vorera,
sigui per la calçada, s’ha de pensar en fer-ne un manteniment, de
tal manera que seria bo reprendre la figura efímera dels dos
vigilants en bicicleta que en un principi feien recorreguts pels
trams inconnexes de carril-bici al poc temps d’inaugurar-los, i
donar-los la tasca de vetllar pel bon ús d’aquesta via especial i
pel manteniment en bon estat de tot el recorregut.
-Quina ha de ser
l’actitud dels usuaris de la bicicleta?
·
La persona que
circuli en bicicleta per una vorera, hi hagi o no carril-bici, ha de
pensar que aquest espai està destinat als vianants i que sempre
tenen preferència.
·
Ha d’anar a una
velocitat (10 Km/h en ordenances d’altres ciutats) que no representi
cap perill pels vianants.
·
Ha de seguir una
trajectòria el més recta possible, sense jugar a esquivar peatons,
plantar la bicicleta i altres bretolades (els autors solen ser
joves).
·
Ha de dur un
timbre avisador i, si circula de nit, encara que el carrer estigui
il·luminat, ha de dur llum blanca al davant i vermella al darrera.
·
Si circula per la
calçada ha de dur casc i una armilla reflectant o altres elements
reflectants en el vestit (braçalets, turmelleres, cintes, etc.).
·
Tant si va per la
vorera com per la calçada, ha de respectar els semàfors
corresponents.
·
A manca
d’aparcament especial per a bicicletes, no s’han de lligar a arbres
o plantes, ni han de privar el pas dels vianants.
-Qui vetlla
perquè es compleixin les ordenances municipals?
Totes aquestes consideracions, corregides,
augmentades i millorades, haurien finalment de formar part de les
ordenances municipals.
Per tant, els responsables corresponents
hauran d’establir un sistema de seguiment i de correctius per a les
persones que facin un ús inadequat de la bicicleta en zones obertes
al trànsit rodat i peatonal.
Consideracions finals.
No es tracta d’obligar ningú a fer ús de la
bicicleta.
Res més lluny de la intenció d’aquest
escrit.
Però si d’aconseguir que les persones
que porten les regnes de la ciutat passin d’estar sensibilitzades,
preocupades i disposades, a actuar de manera que s’incentivi la
circulació de bicicletes en positiu.
És a dir, no només gravant l’ús del
cotxe amb parquímetres i zones peatonals, sinó construint una xarxa
de carril-bici a la ciutat que connecti i millori els trams aïllats
que existeixen actualment.
Aquesta actuació hauria d’anar seguida
de zones d’estacionament segur.
====================
(Magí Ishanda
Solsona, usuari de la bicicleta com a mitjà de transport urbà.)
Tornar a l'índex
de racó del soci |
