LA BICICLETA: 

TAMBÉ UN MITJÀ DE TRANSPORT URBÀ

 

Benvolguts companys, especialment els de la Junta Directiva del Club:

La present és per a fer-vos una proposta de reflexió sobre la millora de les condicions d’ús i circulació de la bicicleta com a mitjà de transport urbà a la ciutat de Lleida, amb l’objectiu de que es reculli a les ordenances municipals.

 

-Quina normativa municipal existeix sobre la circulació de bicicletes?

 

Ara per ara, segons he pogut esbrinar, al Butlletí Oficial de la Província (BOP) núm. 26, de 23 de febrer de 2006, només se’n fa una petita referència al CAPÍTOL 7 (Carrils reservats, carril bicicleta), Article 28 (pàg. 29) de l’apartat III. NORMES GENERALS DE CIRCULACIÓ i a l’apartat VIII. CIRCULACIÓ DE VEHICLES DE DUES RODES, Article 59 (pàgs. 34 i 35).  En aquestes referències es dóna com a norma que les bicicletes han de circular pel carril bicicleta, si n’hi ha, o per la calçada;  també “pels parcs públics i passeigs centrals o altres zones autoritzades”.  Es deixa ben clar en aquestes ordenances, que la bicicleta està considerada només com un objecte de lleure. 

 

-Quins avantatges presenta el desplaçament urbà en bicicleta?

 

Però la situació ha anat canviant, de tal manera que a l’actualitat (i de ben segur molt més en un futur immediat) la bicicleta és també un mitjà de transport per als desplaçaments urbans que proporciona beneficis reconeguts per tothom:

 

-és un mitjà de transport net,

-és un mitjà de transport ràpid (no tant per la velocitat, sinó pel temps que s’estalvia en cercar aparcament),

-és un mitjà de transport barat, ara per ara,

-el cost de la bicicleta s’amortitza en poc temps,

-és 7 vegades menys cansat que fer el mateix trajecte a peu.

 

 

-Qui són i qui seran cada cop més els usuaris de la bicicleta com a transport urbà ?

 

Fruit de la més simple observació, ara estudiants sobretot.  Però també professionals que s’adonen dels avantatges suara esmentats i que no veuen en el mono de treball, en la corbata o en el seu càrrec o funció un impediment per a desplaçar-se en bicicleta.  En un futur proper, el concepte de bicicleta com a transport urbà habitual serà una realitat.  També a la nostra ciutat.

 

Per altra banda, els polítics reconeixen que s’ha de millorar la fuïdesa de la circulació urbana i s’ha de disminuir els nivells d’emissions de gasos tòxics.  La bicicleta és un bon recurs per a millorar, que no per a sol·lucionar, aquests problemes.

 

 

-Quins problemes tenim actualment els usuaris de la bicicleta com a mitjà de transport urbà?

 

·  La sensació d’inseguretat quan circulem pel carril-bici:

-perquè està brut:  pedres, vidres, etc.

-perquè està ocupat : per vehicles de càrrega, per contenidors d’escombraries.

-perquè el copilot t’obre la porta en el moment que passes en bicicleta.

-perquè et surt un vehicle d’un carrer perpendicular i no et veu a causa dels cotxes aparcats.

-perquè els vianants s’hi passegen quan el carril-bici ocupa la part exterior de la vorera, o el creuen d’ “oïda”, sense mirar.

-perquè s’ha de circular per la calçada per anar d’un tram de carril-bici a un altre.

 

·  La sensació d’inseguretat quan circulem per la calçada:

-perquè pocs vehicles respecten les distàncies,

-perquè alguns vehicles no respecten les preferències de pas,

-perquè alguns vehicles no respecten les velocitats respecte de la bicicleta.

 

·  La sensació d’il·legalitat quan, per seguretat, en lloc de circular per la calçada circulem per una vorera per ampla que sigui.

 

·  La manca d’una xarxa de carrils –bici que garanteixi l’accés a qualsevol punt de la ciutat.

 

-Com augmentar els trams de carril-bici i interconnectar-los?

 

Estic segur que en el moment que els polítics donin ordres als tècnics de l’ajuntament competents en la matèria, no els costarà massa trobar sol·lucions que no siguin excessivament costoses, ni en inversió econòmica ni en temps.  La meva aportació és la següent:  aprofitar la part més exterior de les voreres que tinguin una amplada suficient per a permetre l’existència de carril bici, i pintar-les amb la senyalització corresponent (tal com s’ha fet en alguns trams).  Si no és imprescindible, no s’hauria de prendre calçada al trànsit.  Crec que és més fàcil i menys perillosa la convivència entre usuaris de la bicicleta i peatons que entre aquells i conductors.  Aquí hi correspon un estudi generós del mapa dels carrers de Lleida.

 

Finalment, un cop connectada la xarxa de carril-bici, sigui per damunt de la vorera, sigui per la calçada, s’ha de pensar en fer-ne un manteniment, de tal manera que seria bo reprendre la figura efímera dels dos vigilants en bicicleta que en un principi feien recorreguts pels trams inconnexes de carril-bici al poc temps d’inaugurar-los, i donar-los la tasca de vetllar pel bon ús d’aquesta via especial i pel manteniment en bon estat de tot el recorregut.

 

-Quina ha de ser l’actitud dels usuaris de la bicicleta?

 

·  La persona que circuli en bicicleta per una vorera, hi hagi o no carril-bici, ha de pensar que aquest espai està destinat als vianants i que sempre tenen preferència.

·  Ha d’anar a una velocitat (10 Km/h en ordenances d’altres ciutats) que no representi cap perill pels vianants.

·  Ha de seguir una trajectòria el més recta possible, sense jugar a esquivar peatons, plantar la bicicleta i altres bretolades (els autors solen ser joves).

·  Ha de dur un timbre avisador i, si circula de nit, encara que el carrer estigui il·luminat, ha de dur llum blanca al davant i vermella al darrera.

·  Si circula per la calçada ha de dur casc i una armilla reflectant o altres elements reflectants en el vestit (braçalets, turmelleres, cintes, etc.).

·  Tant si va per la vorera com per la calçada, ha de respectar els semàfors corresponents.

·  A manca d’aparcament especial per a bicicletes, no s’han de lligar a arbres o plantes, ni han de privar el pas dels vianants.

-Qui vetlla perquè es compleixin les ordenances municipals?

 

Totes aquestes consideracions, corregides, augmentades i millorades, haurien finalment de formar part de les ordenances municipals.  Per tant, els responsables corresponents hauran d’establir un sistema de seguiment i de correctius per a les persones que facin un ús inadequat de la bicicleta en zones obertes al trànsit rodat i peatonal.

 

 

Consideracions finals.

 

No es tracta d’obligar ningú a fer ús de la bicicleta.  Res més lluny de la intenció d’aquest escrit.  Però si d’aconseguir que les persones que porten les regnes de la ciutat passin d’estar sensibilitzades, preocupades i disposades, a actuar de manera que s’incentivi la circulació de bicicletes en positiu.  És a dir, no només gravant l’ús del cotxe amb parquímetres i zones peatonals, sinó construint una xarxa de carril-bici a la ciutat que connecti i millori els trams aïllats que existeixen actualment.  Aquesta actuació hauria d’anar seguida de zones d’estacionament segur.

 

====================

 

(Magí Ishanda Solsona, usuari de la bicicleta com a mitjà de transport urbà.)

Tornar a l'índex de racó del soci